El Justícia

El Justícia en català d'Aragó

Institució i Funcions

Imagen con la escultura de El Justicia de Aragón
El Justícia d’Aragó és una de les quatre institucions bàsiques d’autogovern de la Comunitat Autònoma, al costat del President, el Govern o Diputació General i les Corts.

Aquesta posició, així com la seua dilatada història, fan del Justícia d’Aragó una entitat singular en l’organització institucional espanyola.

Les funcions d’El Justícia són la protecció i defensa dels drets individuals i col•lectius de la ciutadania; la tutela de l’ordenament jurídic aragonès; i, per últim, la defensa de l’Estatut d’Autonomia. Aquestes funcions i el seu caràcter d’institució, davant de la de comissionat parlamentari (tradicional dels defensors del poble), conformen la seua identitat.

L’actual Justícia d’Aragó, a diferència de l’històric, no jutja ni dicta sentències, sinó que, a través de la fonamentació de les seues resolucions, exerceix una magistratura moral.

En compliment de la seua competència de defensar els drets dels aragonesos, El Justícia d’Aragó ha de supervisar l’actuació de les administracions públiques aragoneses (entre elles, la pròpia Administració autonòmica, les Diputacions Provincials, les Comarques i els Ajuntaments), bé a través de queixes presentades per la ciutadania, bé a partir d’expedients incoats d’ofici a iniciativa de la pròpia Institució.

La tutela de l’ordenament jurídic aragonès està orientada a evitar la seua inaplicació o deficient aplicació, alhora que inclou una necessària labor d’estudi i difusió del Dret propi, en el qual constitueix una part molt rellevant el Dret Foral. Així mateix, El Justícia d’Aragó ha de controlar el respecte dels reglaments autonòmics a l’Estatut d’Autonomia i a la resta de l’Ordenament jurídic aragonès.

Finalment, El Justícia d’Aragó també es distingeix per la seua competència en defensa de l’Estatut d’Autonomia davant les possibles infraccions dels seus preceptes per part de normes i actuacions de l’Estat i d’altres Comunitats Autònomes.

El justicia de Aragón escudo y texto
Entrada Justicia de Aragón
Edificio Justicia de Aragón

Història

L’Estatut d’Autonomia d’Aragó va tornar a donar vida a una institució pròpia del regne d’Aragó abolida el 1707 juntament amb els Furs, la Diputació i les Corts.

És en 1115 quan apareix per primera vegada la denominació de Justícia del rei, referit a Pedro Giménez, en un privilegi concedit per Alfons I el Batallador als pobladors de Saragossa.

Aquest càrrec, que degué correspondre al d’un assessor de la cúria reial, passà a convertir-se en una institució pròpia del regne a partir de les Corts d’Aragó celebrades a Ejea l’any 1265, on es va establir ja com un jutge mitjà que dirimia els conflictes entre el rei i la noblesa.

En 1283, el Privilegi General d’Aragó confirma aquest caràcter mediador, ampliant la seua jurisdicció als plets i causes entre els propis nobles.

Al llarg del segle XIV, el prestigi i la presència institucional del Justícia es va incrementar: no solament fou l’intèrpret de l’ordenament foral, sinó que la seua presència a les Corts, que presidia en absència del rei, va reforçar la seua posició entre les institucions del regne.

Davant el Justícia, els reis havien de jurar el compliment de furs i observances sota la coneguda fórmula: “Nos, que som tant com vós i tots junts valem més que vós, us fem rei d’Aragó, si jureu els furs, i, si no, no.”
En l’exercici de la seua funció jurisdiccional, destacava en els casos relacionats amb els drets i les llibertats, a través dels processos forals de firma de dret i de manifestació.

Mitjançant la firma de dret, un demandat garantia la seua submissió a la sentència sense haver de prestar fiança, tractant així d’evitar que els mateixos poguessen veure’s privats de la possessió dels seus béns durant el procés.
Amb el Procés de Manifestació, els aragonesos sol•licitaven la intervenció del Justícia per a evitar una detenció arbitrària o un procés no ajustat a Dret, amb violència o turment. Per això, el detingut quedava sota l’empara del Justícia en l’anomenada Presó dels Manifestats, on romania fins a rebre sentència, sense que cap autoritat pogués tenir-hi accés.

La importància política del Justícia va augmentar amb successives resolucions de les Corts. No podia ser arrestat, detingut ni molestat pel rei ni cap altra autoritat.

Des de 1442 es considerà càrrec vitalici, sense possibilitat de destitució, i adquiriren molta rellevància els Lloctinents, de tal forma que es passà d’una magistratura personal, la del Justícia, al Justiciat com a institució.

Mentrestant, contribuint a reforçar el carisma de la Institució, des del segle XIII fins al XVI, prengué cos la llegenda dels Furs de Sobrarbe, la qual a través de diferents cronistes i juristes pretenia donar fonament històric a les peculiaritats forals aragoneses, exaltant l’origen i dignitat del Justícia, que es pretenia anterior al rei.

La llegenda recollida per Zurita i posteriorment per Blanques situa un dels Furs de Sobrarbe en aquests termes: “Perquè no pateixen mal les nostres llibertats, vetllarà un jutge mitjà, al qual serà lícit apel•lar al rei, si danyés algú, i rebutjar les injúries, si tal vegada les inferís a la república”.

Amb tot això, va venir a considerar-se la institució del Justícia com la millor garantia dels drets dels aragonesos i com a model en la defensa de les llibertats enfront l’arbitrarietat del poder.

Les tensions sorgides davant els incompliments i omissions del poder reial enfront dels furs, i la tasca de protecció d’aquests encomanada al Justícia, feu que es generessen tensions entre aquest i els reis, el zenit de les quals s’assolí el 1591.

Les revoltes ciutadanes conegudes com les Alteracions d’Aragó van acabar amb la decapitació del Justícia Juan de Lanuza V el Mosso, per enfrontar-se a la voluntat del rei Felip II d’Espanya, qui havia entrat al regne d’Aragó amb exèrcits per reduir les revoltes que s’estaven produint, a causa de l’intent del tribunal de la Inquisició d’arrestar i processar Antonio Pérez, natural de Guadalajara, però de família aragonesa, acollit a la jurisdicció del Justícia Major mitjançant el dret de Manifestació.

En les Corts de Tarazona de 1592 es van establir importants restriccions a la figura del Justícia, qui passà a ser nomenat pel rei, i a les atribucions de la Diputació del Regne.

Felip V d’Espanya, que havia jurat el 1701 els Furs davant el Justícia Pedro Valero, va suprimir definitivament la figura del Justícia, així com la resta de les institucions aragoneses i els Furs d’Aragó per mitjà dels Decrets de Nova Planta.

Únicament restaren en vigor els referits al dret privat, els quals romanen fins als nostres dies.
La figura del Justícia d’Aragó va reaparèixer en 1982, recollida en l’Estatut d’Autonomia d’Aragó i emparada per la Constitució de 1978.

Les actuals competències del Justícia no es corresponen amb aquelles que va tenir en origen, les quals provenien del naixement del Regne d’Aragó, però sí es va buscar que tingués una posició institucional i unes funcions que ben bé podrien ser successores de les primigènies.

El jurista i ponent del nostre Estatut d’Autonomia, José Luis Merino, va escriure que les funcions de l’actual Justícia es van inspirar en la definició que López de Haro en va fer, com a “defensor dels furs i observances; sentinella de les llibertats d’Aragó i guaita de la constitució organitzadora de l’Estat”.

Per això, com a “defensor dels furs i observances”, avui es configura com a garant de l’ordenament jurídic aragonès; com a “guaita de la constitució de l’Estat”, actualment té la funció de defensar l’Estatut d’Autonomia; i com a “sentinella de les llibertats d’Aragó”, avui és el valedor dels drets individuals i col•lectius dels aragonesos. En definitiva, Aragó va recuperar amb l’Autonomia una institució que s’havia mantingut, des de la seua abolició amb els Decrets de Nova Planta, en el subconscient dels aragonesos durant segles.

El primer Justícia de l’etapa moderna fou Emilio Gastón, designat per les Corts d’Aragó el 1987 en un acte carregat de simbolisme, que se celebrà al Saló de Bisbes del Palau episcopal de Tarazona en una sessió plenària extraordinària. Gastón va jurar el càrrec davant les Corts i amb la presència a la sala de l’arqueta que contenia les restes òssies del Justícia Juan de Lanuza V.

Tant la data com l’espai, van ser escollits de manera simbòlica, ja que, en aquest mateix Saló de Bisbes, el 2 de desembre de 1592, Felip II va confirmar amb la seua signatura les Corts de Tarazona, que van suposar el final de la concepció del Justícia com a contrapoder al rei.

D’aquesta manera, va quedar restaurada la institució 395 anys després que, en el mateix indret, fos retallada i despullada de la seua essència i funció.

El 1993 fou elegit per al càrrec Juan Bautista Montserrat, qui el va exercir fins al 1998. Fou succeït per Fernando García Vicente, fins l’abril de 2018. Aquest mateix any les Corts d’Aragó van escollir Ángel Dolado Pérez, titular de la institució fins al 20 d’abril de 2023.

fachada piedra esculturas
detalle color libro
historia libro abierto

Seu

El Justícia d’Aragó va tenir històricament la seu a la Casa o Palau de la Diputació del Regne, situat al costat del Palau Arquebisbal i destruït durant els Setges de Saragossa.

Els primers anys de funcionament de la Institució, la seu es va ubicar en unes oficines del Carrer Sant Jordi de Saragossa, on també havien estat les Corts d’Aragó de manera provisional.

El 20 de desembre de 1995 es va inaugurar el rehabilitat Palau de Armijo com a seu definitiva de la Institució.
Aquest solar va ser adquirit en 1147 pel Cabildo per acollir l’habitatge de l’Arxipreste de la Seu, funció que va mantenir per a altres càrrecs eclesiàstics fins l’any 1847, data en què va ser afectat per la Llei Desamortitzadora de 1841 i subhastat per al seu ús civil.

Des d’aleshores, va tenir diversos propietaris: les famílies Domec, Andreu, Pastor…, fins que en 1865 fou adquirida pels germans Armijo, procedents de Còrdova, els quals la van destinar a casa de veïnatge per a inquilins, transformant-ne bona part de l’interior i perdent-ne la fesomia original.

A les acaballes dels anys 70, ja en estat de ruïna, la casa fou parcialment demolida i consolidada la seua façana.
El 1981 fou venut l’edifici a l’Ajuntament de Saragossa, presidit aleshores per Ramón Sainz de Varanda, qui va voler restaurar-lo i recuperar-lo, encara que finalment va ser cedit al Justícia d’Aragó. La reconstrucció, segons la disposició inicial, fou encarregada als arquitectes Isabel Elorza García i Manuel Fernández Ramírez.

Manté actualment les plantes originals i se n’han reconstruït elements a partir de peces originals, incloent-hi elements artístics d’altres edificis, com els sostres tipus “alfarjes” provinents de l’antiga casa de la família Cavallería, situada al carrer de Cinegio.

El Palau és de reduïdes dimensions i consta de quatre plantes i soterrani, i segueix la tipologia pròpia dels palaus aragonesos del segle XVI. A la part dreta de la planta baixa de la façana principal, que dona al carrer D. Juan de Aragón, obre la senzilla portada d’accés a l’interior en arc de mig punt. A l’esquerra, hi ha dues obertures de llinda descentrades. Hi ha tres balcons a la planta noble i remata amb la clàssica galeria d’arquets doblegats en arc de mig punt, que corre sota el ràfec de fusta amb grans mènsules que suporten la corretja sobre la qual s’assenten els permòdols.

Al pati es pot observar un quadre de pintura històrica, elaborat en 1864 per López del Plano, que representa els últims moments de vida de D. Juan de Lanuza.

Palacio de Armijo patio
Palacio de Armijo estancia sofás
Palacio de Armijo sala reuniones

Tramitació d’expedients

El procediment previst per a la garantia dels drets i llibertats és el de la queixa.

Aquesta podrà ser iniciada per les persones físiques o jurídiques que ostenten interès legítim en l’assumpte o d’ofici pel propi Justícia; igualment, pels Diputats de les Corts d’Aragó i les comissions d’investigació i la que s’encarregue de les relacions amb el Justícia, així com pels membres de les corporacions locals en el seu respectiu àmbit territorial.

Les queixes hauran de ser sempre formulades per escrit, exposant amb claredat els fets en els quals es basen i les possibles proves en relació a aquests.

Són diverses les vies que té el ciutadà per a exposar la seua queixa, com ara el lliurament presencial en les pròpies seus del Justícia en cadascuna de les tres províncies, a través d’aquest portal web, per correu electrònic o físic i fax.

Totes les actuacions davant el Justícia tenen naturalesa gratuïta. No obstant això, hom exigeix la identificació suficient de la persona o persones que la formulen i es prohibeix, en conseqüència, la presentació de queixes anònimes.

Plantejada la citada queixa, el Justícia podrà admetre-la a tràmit o rebutjar-la, si bé, en aquest últim cas, haurà de motivar tal resolució i informar el ciutadà de les vies més adequades per a satisfer la seua pretensió. Les causes més comunes de rebuig són el fet de tractar-se d’assumptes entre particulars, l’existència evident de falta d’irregularitat, el fet d’estar pendent de resolució judicial o de tractar-se d’un assumpte en el qual el ciutadà estigue disconforme amb alguna resolució judicial.

Admesa la queixa o iniciat l’expedient d’ofici, el Justícia d’Aragó adoptarà les mesures d’investigació que considere oportunes. Podrà donar compte a l’òrgan administratiu, entitat o corporació afectada perquè en el termini que fixe, el seu responsable envie un informe escrit sobre la qüestió suscitada, Cal recordar que les autoritats, funcionaris i tot el personal dependent de l’Administració hauran de facilitar al Justícia, o a aquell en qui delegue, les informacions, assistència i entrada a totes les dependències, centres i organismes.

Igualment hauran de posar a la seua disposició les dades, expedients o qualsevol classe de documents que puguen permetre dur a terme adequadament l’actuació investigadora.

Una vegada duta a terme la labor investigadora, si El Justícia descobrís irregularitats en el funcionament de l’Administració, ho posarà en coneixement de l’immediat superior jeràrquic i, en el seu cas, del Ministeri Fiscal (article 21 de la llei 4/85); d’altra banda, el Justícia podrà formular als organismes i autoritats afectats advertiments, recomanacions, suggeriments i recordatoris relatius als seus deures legals, però les seues resolucions no podran, en cap cas, modificar o anul•lar actes o resolucions administratives.

Dins dels suggeriments formulats pel Justícia, s’hi podran trobar la proposició de fórmules de conciliació o acord per a solucionar un problema determinat (article 22).

La traducció dels textos en aragonès i català s’ha realitzat gràcies a la col•laboració de l’Academia Aragonesa de la Lengua.