Your browser does not support JavaScript!
Catalá d´Aragó

El Justícia

Institució i Funcions

El Justícia d’Aragó és una de les quatre institucions bàsiques d’autogovern de la Comunitat Autònoma, al costat del President, el Govern o Diputació General i les Corts.

Aquesta posició, així com la seua dilatada història, fan del  Justícia d’Aragó una entitat singular en l’organització institucional espanyola.

Les funcions d’El Justícia són la protecció i defensa dels drets individuals i col·lectius de la ciutadania; la tutela de l’ordenament jurídic aragonès; i finalment la defensa de l’Estatut d’Autonomia.

El seu caràcter d’institució; davant de la de comissionat parlamentari, tradicional dels defensors del poble, així com les originals dos últimes funcions esmentades, conformen la seua identitat.

L’actual Justícia d’Aragó, a diferència de l’històric, no jutja ni dicta sentències, sinó que a través de la fonamentació de les seues resolucions exerceix una magistratura moral.

En el compliment de la seua competència en defensa dels drets dels aragonesos, El Justícia d’Aragó ha de supervisar l’actuació de les Administracions públiques aragoneses (entre elles, la pròpia Administració autonòmica, les Diputacions Provincials, les Comarques i els Ajuntaments); bé a través de queixes presentades per la ciutadania, bé en funció d’expedients incoats d’ofici a iniciativa de la pròpia Institució.

La tutela de l’ordenament jurídic aragonès està orientada a evitar la seua inaplicació o deficient aplicació, alhora que inclou una necessària labor d’estudi i difusió del Dret propi, en el qual constitueix una part molt rellevant el Dret Foral. També, El Justícia d’Aragó ha de controlar el respecte dels reglaments autonòmics a l’Estatut d’Autonomia i a la resta de l’Ordenament jurídic aragonès.

Finalment, El Justícia d’Aragó també es distingeix per la seua competència en defensa de l’Estatut d’Autonomia enfront de les possibles infraccions dels seus preceptes per part de normes i actuacions de l’Estat i d’altres Comunitats Autònomes.

El justicia de Aragón escudo y texto
Entrada Justicia de Aragón
Edificio Justicia de Aragón

El Justícia Dolado

Ángel Dolado Pérez

Va néixer a Sòria el 1962, i amb tres anys es va traslladar a Saragossa amb la seua  família en incorporar-se el seu pare a la factoria Tudor.

Veí i amant del seu barri Oliver, va realitzar allí els seus primers estudis. Després va estudiar el Batxillerat a l’Institut Goya, encara que temps després i ja liderant a un grup d’alumnes va aconseguir una extensió d’aquest per al seu barri.

El futbol, la seua altra gran passió, i els estudis són les principals activitats del jove Dolado.

En 1990, ja llicenciat en Dret, estudià i aprovà les oposicions a Secretari Judicial, Fiscal i Jutge, professió aquesta darrera que va exercir a Reus, Tarragona i Lleida. En 1998 s’incorporà als jutjats de Saragossa, on fou el responsable de judicis com el de l’accident del Yak 42, el cas AVA Assessors o els ferits del vaixell Kempinshi al Nil.

El 2008 fou nombrat Jutge Degà de Saragossa i reelegit el 2012 per unanimitat. Des d’aquest càrrec va dur a terme al costat del Govern d’Aragó  la creació i posada en marxa de la Ciutat de la Justícia de Saragossa.

President del Fòrum Judicial Independent fins el 2013, ha promogut des de les seues diferents responsabilitats la mediació com a recurs precontenciós, així com mesures anti desnonament en la crisi econòmica.

Incorporat a la carrera judicial després dels seus mandats com a Jutge Degà va exercir com a jutge de família i entre altres iniciatives impulsà la figura de la coordinació de criança per a casos de separacions conflictives en defensa de l’interès dels menors.

Ha rebut entre d’altres, la Medalla al Mèrit Social Penitenciari, la de Plata de la Policia Local de Saragossa, les Creus amb Distintiu Blanc de l’Orde al Mèrit de la Guàrdia Civil i al Mèrit Policial, Procurador d’Honor del Col·legi de Saragossa, Medalla d’Or atorgada pel Col·legi Oficial de Graduats Socials d’Aragó i Medalla al Mèrit en el Servei a l’Advocacia, la primera que ha atorgat el Consell General de l’Advocacia d’Espanya a un jutge, així com el Premi Moisès Calvo 2013.

El 19 d’abril de 2018 va ser escollit com el 70è Justícia d’Aragó, sense cap vot en contra a les Corts d’Aragó.

Història

L’Estatut d’Autonomia d’Aragó va tornar a donar vida a una Institució pròpia del regne d’Aragó abolida el 1707 juntament amb els Furs, la Diputació i les Corts.

És en 1115 quan apareix per primera vegada la denominació de Justícia del rei, referit a Pedro Giménez, en un privilegi concedit per Alfons I El Batallador als pobladors de Saragossa.

Aquest càrrec, que degué correspondre al d’un assessor de la cúria real, passà a convertir-se en una institució pròpia del regne en les Corts d’Aragó celebrades a Ejea el 1265, establint-se ja com un jutge mitjà que dirimeix els conflictes entre el rei i la noblesa.

En 1283 el Privilegi General d’Aragó confirma aquest caràcter mediador, ampliant la seua jurisdicció als plets i causes entre els propis nobles.

Al llarg del segle XIV, el prestigi i la presència institucional del Justícia es veu incrementada: no solament és l’intèrpret de l’ordenament foral, sinó que la seua presència a les Corts, que presidia en absència del rei, reforça la seua  posició entre les institucions del regne.

Davant el Justícia, els reis han de jurar el compliment de furs i observances sota la coneguda fórmula: “Nos, que som tant com vós i tots junts valem més que vós, us fem rei d’Aragó, si jureu els furs i si no, no.”

En l’exercici de la seua funció jurisdiccional destaca en els casos relacionats amb els drets i llibertats, a través dels processos forals de signatura de dret i de manifestació.

Mitjançant la signatura de dret, un demandat garantia la seua submissió a la sentència sense haver de prestar fiança, tractant així d’evitar que els mateixos pogueren vore’s privats de la possessió dels seus béns durant el procés.

Amb el Procés de Manifestació, els aragonesos sol·licitaven la intervenció del Justícia per a evitar una detenció arbitrària o un procés no ajustat al Dret, amb violència o turment. Per això, el detingut quedava sota l’empara del Justícia en l’anomenada Presó dels Manifestats on romania fins a rebre sentència, sense que cap autoritat poguera tenir-hi accés.

La importància política del Justícia no va fer sinó que augmentar amb successives resolucions de les Corts. No podia ser arrestat, detingut ni molestat pel Rei ni cap altra autoritat.

Des de 1442 es considera càrrec vitalici, sense possibilitat de destitució i adquireixen molta rellevància els Lloctinents, de tal forma que es passa d’una magistratura personal, la del Justícia, al Justiciat com a institució.

Mentrestant, contribuint a reforçar el carisma de la Institució, des del segle XIII al XVI, va prenent cos la llegenda dels Furs de Sobrarbe, la qual a través de diferents cronistes i juristes pretén donar fonament històric a les peculiaritats forals aragoneses, exaltant l’origen i dignitat del Justícia que es vol anterior al rei.

La llegenda recollida per Zurita i posteriorment per Blanques situa un dels Furs de Sobrarbe en aquests termes: “Perquè no sofreixin mal les nostres llibertats vetllarà un jutge mitjà, al qual serà lícit apel·lar del rei si danyés a algú i rebutjar les injúries si tal vegada les inferís a la república”.

Amb tot això, va venir a considerar-se la institució del Justícia com la millor garantia dels drets dels aragonesos i com a model en la defensa de les llibertats enfront l’arbitrarietat del poder.

Les tensions sorgides davant els incompliments i omissions del poder real enfront dels furs, i la tasca de protecció d’aquests encomanada al Justícia fa que es generin tensions entre aquest i els reis el zenit dels quals s’aconsegueix el 1591.

Les revoltes ciutadanes conegudes com les Alteracions d’Aragó van acabar amb la decapitació del Justícia Juan de Lanuza V el Mosso per enfrontar-se a la voluntat del rei Felip II d’Espanya, que havia entrat al regne d’Aragó amb exèrcits per a reduir les revoltes que s’estaven produint, a causa de l’intent del tribunal de la Inquisició d’aprehendre i processar a Antonio Pérez, natural de Guadalajara però de família aragonesa, acollit a la jurisdicció del Justícia Major mitjançant el dret de Manifestació.

En les Corts de Tarassona de 1592 es van establir importants restriccions a la figura del Justícia, que passa a ser nomenat pel rei, i a les atribucions de la Diputació del Regne.

Felip V d’Espanya, que havia jurat el 1701 els Furs davant el Justícia Pedro Valero, va suprimir definitivament la figura del Justícia, així com la resta de les institucions aragoneses i els Furs d’Aragó per mitjà dels Decrets de Nova Planta.

Únicament quedaren en vigor els referits al dret privat que romanen fins als nostres dies.

La figura del Justícia d’Aragó va reaparèixer el 1982 recollida en l’Estatut d’Autonomia d’Aragó i emparada per la Constitució de 1978.

Les actuals competències de la figura d’El Justícia no es corresponen amb les que va tenir a l’origen, dimanants del naixement del Regne d’Aragó, encara que sí que es va buscar que tinguera una posició institucional i unes funcions que bé pogueren ser successores d’aquelles primeres.

El jurista i ponent del nostre Estatut d’Autonomia, José Luis Merino, va escriure que les funcions de l’actual Justícia es van inspirar en la definició que López de Haro va fer d’aquest, com a: “…defensor dels furs i observances; sentinella de les llibertats d’Aragó i guaita de la constitució organitzadora de l’Estat”.

Per això, com a “defensor de furs i observances”, avui es configura com a garant de l’ordenament jurídic aragonès; com a “guaita de la constitució de l’estat”. Actualment té com una de les seues funcions la de defensor de l’Estatut; i, en el cas de “sentinella de les llibertats d’Aragó”, és el valedor dels drets individuals i col·lectius.
En definitiva, Aragó va recuperar amb l’Autonomia, una institució que s’havia mantingut,  des de la seua abolició amb els Decrets de Nova Planta, en el subconscient dels aragonesos durant segles.

El primer Justícia de l’etapa moderna va ser Emilio Gastón, designat per les Corts d’Aragó el 1987 en un acte carregat de simbolisme que se celebrà al Saló de Bisbes del Palau episcopal de Tarassona en una sessió plenària extraordinària.

Gastón va jurar el càrrec davant les Corts i amb la presència a la sala de l’arqueta que contenia les restes òssies del Justícia Juan de Lanuza V.

Tant la data com l’espai van ser triats de manera simbòlica, ja que, en aquest mateix Saló de Bisbes, el 2 de desembre de 1592, Felip II va confirmar amb la seua signatura les Corts de Tarassona de 1592, que van suposar el final de la concepció del Justícia com a contrapoder al rei.

D’aquesta manera, va quedar restaurada la institució, 395 anys després que en el mateix lloc fos retallada i despullada de la seua essència i funció.

El 1993 va ser triat Justícia Juan Bautista Montserrat, qui va exercir fins el 1998, que va ser succeït per Fernando García Vicente fins a l’abril de 2018, moment en què les Corts d’Aragó van triar a Ángel Dolado Pérez, actual titular i que és el 70è Justícia en el càrrec.

fachada piedra esculturas
detalle color libro
historia libro abierto

Seu

El Justícia d’Aragó va tenir històricament la seua seu a la Casa o Palau de la Diputació del Regne, destruït durant els Setges de Saragossa i situat al costat del Palau Arquebisbal.

Des de la recuperació de la Institució es va buscar una seu per a ella. Els primers anys es va ubicar en unes oficines del Carrer Sant Jordi on havien estat les Corts d’Aragó també de manera provisional.

El 20 de desembre de 1995 es va inaugurar el rehabilitat Palau de Armijo com a seu de la Institució.

Aquest solar, va ser adquirit el 1147 pel Cabildo per a acollir l’habitatge de l’Arxipreste de la Seu, funció que va mantenir per a altres diferents càrrecs eclesiàstics fins a 1847, que va ser afectada per la Llei Desamortitzadora de 1841, i subhastada per al seu ús civil.

Des d’aleshores, ha hagut diversos propietaris: les famílies Domec, Andreu, Pastor…. Fins que el 1865 va ser adquirida pels germans Armijo, procedents de Còrdova i que la van destinar a casa de veïnatge per a inquilins, transformant bona part del seu interior i perdent la seua fesomia original.

A la fi dels anys 70, ja en estat de ruïna, va ser parcialment demolida i consolidada la seua façana.

El 1981 va ser venut a l’Ajuntament de Saragossa presidit per Ramón Sainz de Varanda, qui va voler restaurar-lo, encara que finalment va ser cedit al Justícia d’Aragó, qui va encarregar la recuperació d’aquest, i la seua reconstrucció segons la disposició inicial, als arquitectes Isabel Elorza García i Manuel Fernández Ramírez.

Manté en l’actualitat les plantes originals i s’han reconstruït elements a partir de peces originals, incloent-hi elements artístics d’altres edificis com els sostres tipus “alfarjes”  provinents de l’antiga casa de la família Cavallería, situada al carrer Cinegio.

El Palau és de reduïdes dimensions i consta de quatre plantes i soterrani, i segueix la tipologia pròpia dels palaus aragonesos del segle XVI. En la part dreta de la planta baixa de la façana principal que dona al carrer D. Juan de Aragon obre la senzilla portada d’accés a l’interior en arc de mig punt. A la seua esquerra dues obertures de llinda descentrats. Tres balcons ho fan en la planta noble, per a acabar amb la clàssica galeria d’arquets doblegats en arc de mig punt que corre sota el ràfec de fusta amb grans mènsules que suporten la corretja sobre la qual assenteixin els permòdols.

Al pati podem observar un quadre de pintura històrica, 1864, de López del Plano que representa els últims moments de vida de D. Juan Lanuza.

Palacio de Armijo patio
Palacio de Armijo estancia sofás
Palacio de Armijo sala reuniones

Tramitazión d’espediens

El procediment previst per la garantia dels drets i llibertats és el de la queixa.

Aquesta podrà ser iniciada per les persones físiques o jurídiques que ostentin interès legítim en l’assumpte o d’ofici pel propi Justícia; igualment, pels Diputats de les Corts d’Aragó i les comissions de recerca i la que s’encarregui de les relacions amb El Justícia, així com pels membres de les corporacions locals en el seu respectiu àmbit territorial.

Les queixes hauran de ser sempre formulades per escrit, exposant amb claredat els fets en els quals es basen i les possibles proves en relació a aquests.

Són diverses les vies que té el ciutadà per a exposar la seua queixa, com ara el lliurament presencial en les pròpies seus del Justícia en cadascuna de les tres províncies, a través d’aquest portal web, per correu electrònic o físic i fax.

Totes les actuacions davant El Justícia tenen naturalesa gratuïta, exigint-se no obstant això la identificació suficient de la persona o persones que la formulen, prohibint-se en conseqüència la presentació de queixes anònimes.

Plantejada la citada queixa, el Justícia podrà admetre-la a tràmit o rebutjar-la, si bé en aquest últim cas haurà de motivar tal resolució, i informar el ciutadà de les vies més adequades per a satisfer la seua pretensió, sent les causes més comunes de rebuig el tractar-se d’assumptes entre particulars, existència evident de falta d’irregularitat, estar pendent de resolució judicial o tractar-se d’un assumpte en el qual el ciutadà estiga disconforme amb alguna resolució judicial.

Admesa la queixa o iniciat l’expedient d’ofici, el Justícia d’Aragó adoptarà les mesures de recerca que considere oportunes. Podrà donar compte a l’òrgan administratiu, entitat o corporació afectada perquè en el termini que determini el seu responsable li envie un informe escrit sobre la qüestió suscitada, havent de recordar-se que les autoritats, funcionaris i tot el personal dependent de l’Administració hauran de facilitar al Justícia o a aquell en qui delegui, les informacions, assistència i entrada a totes les dependències, centres i organismes.

Igualment hauran de posar a la seua disposició les dades, expedients o qualsevol classe de document que puguen permetre dur a terme adequadament l’actuació investigadora.

Una vegada duta a terme la labor investigadora, si El Justícia descobrira irregularitats en el funcionament de l’Administració, ho posarà en coneixement de l’immediat superior jeràrquic i, en el seu cas, del Ministeri Fiscal (article 21 de la llei 4/85); d’altra banda, El Justícia podrà formular als organismes i autoritats afectats advertiments, recomanacions, suggeriments i recordatoris relatius als seus deures legals, però les seues resolucions no podran, en cap cas, modificar o anul·lar actes o resolucions administratives.

Dins dels suggeriments formulats pel Justícia podran trobar-se la proposició de fórmules de conciliació o acord per a solucionar un problema determinat (article 22).

La traducción de los textos en aragonés y catalán de Aragón se ha realizado gracias a la colaboración de la Dirección General de Política Lingüística del Gobierno de Aragón